Activa o passiva: quina has de fer servir?
Private Writing Assistant
Revisa la gramàtica i reescriu textos amb una IA que funciona al teu dispositiu. Gratis.
Afegeix a Chrome
Afegeix a Safari
En resum
Fes servir l’activa sempre que el lector hagi de saber qui ha fet què, i la passiva quan qui actua és desconegut, poc important o evident, o quan el que interessa al lector és allò que rep l’acció. En català, quan cal una passiva, la pronominal («s’han trobat tres errors») sol sonar més natural que la de «ser». La passiva només és un problema quan amaga qui n’és responsable.
En què es diferencien
En una frase activa, el subjecte fa l’acció: «L’auditor va trobar tres errors». En una de passiva, el subjecte la rep: «Tres errors van ser trobats per l’auditor» o, simplement, «Es van trobar tres errors».
Moltes llengües tenen alguna manera de fer-ho, tot i que no sempre amb la mateixa gramàtica. El català en té dues. La perifràstica, amb «ser» i participi («van ser trobats»), és correcta però sona encarcarada i sovint és un calc de l’anglès o del castellà. La pronominal, amb «es» («es van trobar»), és la més natural, però no admet complement agent: «S’han trobat tres errors per l’auditor» és incorrecte. La pregunta de fons és la mateixa en totes les llengües: la frase diu qui ha actuat, i en fa el subjecte?
Per què l’activa és l’opció per defecte
Els lectors busquen dues coses en una frase: qui ha actuat i què ha fet. L’activa fa de l’actor el subjecte, de manera que el lector el troba primer. La passiva el treu d’aquest lloc, el desplaça cap al final o l’elimina del tot, i el lector l’ha de deduir o endevinar.
La decisió d’ajornar el llançament va ser presa després que fossin plantejats dubtes sobre els resultats de les proves.
Hem ajornat el llançament perquè l’equip de control de qualitat va plantejar dubtes sobre els resultats de les proves.
La segona versió amb prou feines és més curta, però respon les preguntes que el lector faria tot seguit: qui ho ha decidit i qui ha plantejat els dubtes. També és més fàcil de respondre. I, de passada, desapareixen «va ser presa» i «fossin plantejats», dues passives perifràstiques que en català sonen a traducció.
Quan la passiva és la bona opció
La passiva no és cap error. És una eina per desplaçar l’atenció, i és l’opció honesta en quatre situacions:
- No se sap qui ha actuat. «S’ha trencat la finestra aquesta nit», o amb l’impersonal: «Han trencat la finestra». No saps qui ho ha fet, i inventar-se’n algú seria pitjor.
- Qui actua no importa. «Les mostres es van conservar a 4 °C». El lector necessita la temperatura, no el nom de l’auxiliar de laboratori.
- Qui actua és evident. «Va ser elegida el 2019». Els electors elegeixen; dir-ho no hi afegeix res. Quan el subjecte és una persona, aquí la perifràstica és la natural.
- El tema és allò que rep l’acció. En un paràgraf sobre un contracte, «El contracte es va signar divendres» manté el contracte al davant, on ja hi ha l’atenció del lector.
Els textos científics i jurídics fan servir sovint la passiva per aquests motius, i els lectors d’aquests àmbits ho esperen. En algunes llengües, com l’indonesi o el malai, la passiva és habitual fins i tot en l’escriptura de cada dia. En català, en canvi, la pronominal i l’impersonal fan gran part de la feina que en anglès fa la passiva, i hi sonen molt més naturals que la perifràstica.
Quan es converteix en un problema
La passiva es converteix en un problema quan amaga una responsabilitat que el lector ha de conèixer. «S’han comès errors» n’és l’exemple clàssic: admet que alguna cosa ha anat malament sense dir qui l’ha feta, que sol ser justament el motiu pel qual s’ha escrit així.
El mateix passa sense voler en els textos de feina. «La factura s’enviarà la setmana que ve» sona bé fins que la factura no arriba i ningú no sap qui se n’havia d’encarregar. Si una frase descriu una tasca, una decisió o un error, el lector gairebé sempre necessita un nom. Altres construccions amaguen l’actor de la mateixa manera: «hi ha hagut errors», «es va decidir» o qualsevol «es» impersonal.
Com es passa de passiva a activa
- Troba l’actor: pregunta’t qui ho ha fet de debò. En una passiva perifràstica, sovint s’amaga en un «per…» al final de la frase; en una de pronominal, no hi és mai.
- Fes de l’actor el subjecte i posa’l al davant.
- Posa el verb en activa i comprova que la frase continua dient el mateix.
La teva sol·licitud ha estat revisada i el reemborsament serà efectuat en un termini de cinc dies.
Hem revisat la teva sol·licitud i et farem el reemborsament en un termini de cinc dies.
Si no trobes cap actor, o si dir-ne un induiria a error, mantén la passiva. Això vol dir que la prova funciona, no pas que falla.
Una revisió ràpida abans d’enviar
Repassa l’esborrany a la recerca de passives: en català, les frases construïdes amb una forma de «ser» més un participi («va ser aprovat», «ha estat revisada», «serà enviat») i les que porten un «es» davant del verb («s’enviarà»). Per a cadascuna, pregunta’t si el lector necessita saber qui actua. Si ho necessita, reescriu-la. Si no, deixa-la estar.
Si vols una segona versió per comparar, selecciona la frase a Private Writing Assistant, prem «Reescriu» i tria «Natural» o «To professional». Obtindràs una redacció nova amb els canvis ressaltats, en l’idioma en què has escrit, i tu decideixes què et quedes. El nostre article sobre com de llarga ha de ser una frase tracta l’altre motiu habitual pel qual una frase costa de llegir.
Private Writing Assistant revisa i reescriu textos en 101 idiomes amb Chrome Built-in AI, al teu propi ordinador. És gratuït i no cal cap compte.